Idò mira, no. S’ha de tenir ben clar que fer una troballa casual no ens converteix en propietaris de res. I és que segons la Llei del patrimoni històric espanyol són béns de domini públic tots els objectes i les restes materials que posseeixin els valors que són propis del patrimoni històric espanyol i siguin descoberts a conseqüència d’excavacions, remocions de terra o obres de qualsevol índole o per atzar.

Més enllà d’això, es tracta d’una qüestió de civisme i sentit comú.

Si trobam un objecte arqueològic subaquàtic sota l’aigua i el treim, passaran dues coses. La primera és que es degradarà ràpidament de manera irreversible si no és tractat per un professional de la restauració, especialista en objectes de procedència subaquàtica. I en segon lloc, el traurem de context, la qual cosa implica que perdrà la major part del seu valor científic.

I és que un objecte arqueològic no és important per si mateix. El seu valor està vinculat al context (el jaciment arqueològic) del qual forma part i que és el que ens conta el relat d’un esdeveniment o moment concret de la història d’un lloc.

En línies generals, el patrimoni cultural marítim, igual que el terrestre, és competència de cada Comunitat Autònoma. En el cas particular de les Balears, serà competència de cada Consell Insular.

Segons la llei del Patrimoni Històric Espanyol, es considera una troballa casual  el descobriment d’objectes i restes materials que, posseint els valors que són propis del patrimoni històric espanyol, s’hagi produït per atzar o a conseqüència de qualsevol altra mena de remocions de terra, demolicions o obres de qualsevol índole..

A més, s’ha de tenir en compte que, per llei, aquestes troballes han de ser comunicades en 48 hores a l’administració competent.

Per dur a terme prospeccions i/o excavacions arqueològiques, s’ha de sol·licitar un permís específic a l’administració competent i això només ho pot fer un arqueòleg o una arqueòloga que sigui especialista en arqueologia subaquàtica.

Avui dia, per ser arqueòleg subaquàtic, l’únic camí possible és cursar els estudis que acreditin com a tal. Això és, un grau en Història i/o Arqueologia i, posteriorment, un màster especialitzat en arqueologia subaquàtica.

No obstant això, hi ha altres perfils professionals que poden ser molt útils i fins i tot essencials en una intervenció d’arqueologia subaquàtica. La figura del restaurador és essencial i sempre hauria de ser present en un projecte d’arqueologia subaquàtica.

Hi ha altres habilitats com la fotografia o la topografia que poden ser de gran ajuda, per això, si creus que tens un perfil professional adequat, posa’t en contacte amb els responsables dels projectes.

Una vegada que emplenis i enviïs el formulari, arribarà als tècnics encarregats de gestionar el patrimoni cultural, dins de l’administració competent segons on hagis fet la troballa, i posaran en marxa els mecanismes necessaris per estudiar-la i protegir-la.